Hui la faig la ruta amb una amiga, triem una ruta que ens portarà a través de llocs emblemàtics dels voltants d’Alcoi, una ruta molt variada i encara que en la seua major part còmoda, i que discorre en alguns trams per carretera.
Presenta una certa dificultat en alguns trams, on haurem d’extremar la precaució.
Iniciem la ruta en la Venda la Saltera, el dia està gris i fa molt vent, des d’allí ens dirigim a la zona del Molinar, dit així per l’existència d’antics molins de farina, allí trobem una construcció coberta per una bonica cúpula d’estil modernista i que es tracta del brollador del Molinar, que és el que proveeix d’aigua a Alcoi des de 1421.
Seguim i veiem a la nostra dreta unes fàbriques abandonades, les fàbriques de la primera aigua, a la nostra esquerra discorre el riu dels Molins, seguim entre sendes i trams en carretera, fins a arribar a la “Font de la Salut” on es troba una xicoteta àrea recreativa. Continuem pujant, un altre encreuament de carretera i comencem l’ascens en direcció al poblat iber, ací la pujada ja es va fent una mica més exigent.
Passem al costat de la Masia de la Serreta, però decidim no desviar-nos perquè ja la coneixíem les dues. En aquest ascens les vistes comencen a ser espectaculars, el Castell de Concentàina, la Solana de l’Alberri, la serra Mariola coronada per l’emblemàtic Montcabrer, el Benicadell a la dreta.
Conforme continuem avançant, la Serrella, l’Aitana, el Puig Campana apuntant el seu inconfusible pic, la Penya Migorn… els dies ventosos és el que tenen, que t’ofereixen vistes immillorables. Arribem al poblat iber descobert en 1917 i que diuen és el més important de la província, pel que sembla d’ell es van extraure importants peces que ara es troben en el Museu arqueològic d’Alcoi (caldrà visitar-lo). Fem ací una breu parada per esmorzar ràpidament ja que el vent bufa de valent i a més ben fred.
Seguim per la cresta fins al santuari del Poblat, on hi ha un monòlit en honor a l’arqueòleg que el va descobrir Camilo Vicedo Moltó. Seguim la cresta i arribem a les ruïnes d’una antiga caseta, que va ser l’enclavament d’una unitat antiaèria de la guerra civil, des d’elles es vigilava l’arribada dels bombarders de l’aviació legionària italiana amb l’objectiu de bombardejar la ciutat.
Seguim i coronem el cim de la Serreta, les fotos de rigor i seguim perquè el vent bufa molt fort i hi ha moments en què ens trontollem. Seguim cap al Alt de Dupots, ací la cosa es va complicant, el sòl és molt rocós, la cresta és aèria i tenim por de perdre l’equilibri, hem de fer algunes destrepadas, i finalment desemboquem en una senda senyalitzada amb fites de pedra amb un descens ben pronunciat.
Arribem a un encreuament i seguim per la senda de davant, que ens portarà a veure l’Ull del Moro. Volíem pujar a les penyes, però veiem que hi ha molta gent i el lloc és xicotet, per la qual cosa tornem a buscar l’encreuament que havíem deixat abans i seguim per la dreta, que ens desemboca en la carretera i ja pel mateix camí de l’inici, parant-nos aquesta vegada sí, a veure les fàbriques i la font del molinar.
Imágenes de la actividad:
Tornem al cotxe . Ruta molt, molt recomanable.
DISTÀNCIA 11,49 KM
DESNIVELL POSITIU: 549 m
DESNIVEL NEGATIU: 549 m
