El Maimonet (09/10/2021).

Comencem temporada de cims, 2021-2022, amb l’esperança de superar aquesta pandèmia i tornar a la tan anomenada i cada vegada més pròxima nova normalitat.

Hui eixim Juan Antonio, Raquel, Fátima, Vicen, M.Teresa i jo a la recerca del germà xicotet d’un dels cims més emblemàtics de la nostra província, el Maimó, per tant hui pugem al Maimonet, a vegades eclipsat pel seu germà major però no menys agrest i aventurer.

Deixem el cotxe en la carretera que puja als dipòsits d’aigua. Abans d’arribar a ells, comencem pujant per la carretera, fins arribar a una caseta de vigilància, ón ja comencen les vistes espactaculars, d’allí agafem una senda que comença baixant i que ja ens ofereix al nostre front les impressinonants parets del Maimó, hui coronat de núvols amenaçadors, i que el fan si cap més imponent. El Maimonet, ni s’aprecia integrat com apareix en el paisatge del Maimó, el dia està ennuvolat i humit, els matolls estan plens de xicotetes teranyines, i altres no tan xicotetes, plenes de gotes de rosada que sembla un camp de flors blanques, el timó florit apareix per tot el camí com a rams de núvia, tot està mullat i la muntanya fa olor d’aqueixa forma tan especial que fan olor els boscos mediterranis en dies com aquets, a timó, romer, pi i terra mullada.

Pugem a un xicotet cim, del què desconeixem el nom, però que ofereix fotos espectaculars i baixem per a disposar-nos a coronar el Maimonet (1177mts), per a fer-ho comencem desgrimpant per unes roques, que en principi semblava més complicat del que va acabar sent i que vam fer fora del track, perquè ens equivocarem, però que va afegir a la ruta un punt divertit i emocionant, per a a després fer la grimpada per una xicoteta canal que ens va portar al cim. Al pujar trobem xicoteta fita de pedres, que a penes s’apreciava. I que no li fan justicia, però que ens anuncia que hem arribat al cim. Comencem a descendir, per una baixada un poc “coxineta” per la que hem d’anar amb compte, fins a arribar a una pista que ens condueix per la cara nord del Maimó a trobar la carretera que porta al balcó d’Alacant, com anem sobrats de temps, decidim pujar a veure’l, encara que hui no és el millor dia, doncs en estar tan ennuvolat les vistes no són tan espectaculars com solen ser, però suficients per a la foto de rigor, tornem a buscar la ruta que estavem seguint per a passar pel Pou de neu del Maimó i enllacem per una pista que ens porta a la font de la Trobada (que no té ni gota d’aigua) i que passant per l’area recreativa el Melonar ens porta al punt d’inici, on disposem les taules per a donar-nos l’homenatge que tot esforç mereix.

Imágenes de la actividad: